Imagina que el 2030 podríem viure en un món sense pobresa extrema, on tothom tingui accés a recursos bàsics i oportunitats. Però, i si les dades més recents mostren que estem lluny d’aquest somni? En aquest article, explorarem els indicadors clau de l’ODS1 per als anys 2025-2026, des de les xifres globals fins a les estratègies avançades per combatre la pobresa. Continua llegint per descobrir com està evolucionant aquesta lluita i què pots fer tu per contribuir-hi.
Què és l’ODS1 i per què és important?
L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 1 (ODS1), conegut com “Fi de la Pobresa”, forma part dels 17 objectius globals establerts per les Nacions Unides el 2015. Aquest objectiu busca eliminar la pobresa en totes les seves formes per l’any 2030. Per què és crucial? Perquè la pobresa no només significa manca de diners; afecta la salut, l’educació i la igualtat. Segons dades recents, més de 800 milions de persones viuen en condicions extremes el 2025, una xifra que ha augmentat a causa de crisis com la COVID-19 i conflictes globals.
En termes senzills, l’ODS1 funciona com un pla d’acció mundial. Els països mesuren el progrés mitjançant indicadors, que són dades concretes com el percentatge de persones que viuen amb menys de 2,15 dòlars al dia. A nivell avançat, aquests indicadors utilitzen mètodes com el Poder de Compra Paritari (PPP), que ajusta els preus segons el cost de la vida en cada país per fer comparacions justes.
Com es mesura la pobresa?
La pobresa es calcula en dues dimensions principals:
- Pobresa extrema: Viuen amb menys de 2,15 dòlars al dia (línia internacional actualitzada el 2022).
- Pobresa multidimensional: Inclou factors com l’accés a aigua potable, educació i salut, mesurat per l’Índex de Pobresa Multidimensional (IPM) de l’ONU.
A nivell avançat, els experts utilitzen models estadístics com els de l’Banc Mundial per projectar tendències. Per exemple, l’IPM combina 10 indicadors en tres àrees: salut, educació i estàndard de vida. Si una família falla en almenys un terç d’aquests, es considera pobra multidimensionalment.
Indicadors principals de l’ODS1
Els indicadors de l’ODS1 es divideixen en objectius específics. Aquí et presentem una llista amb els més rellevants, basats en dades globals del 2025:
- Indicador 1.1.1: Proporció de població sota la línia internacional de pobresa. El 2025, el 9,9% de la població mundial (808 milions) viu en pobresa extrema, un augment respecte a estimacions anteriors a causa de crisis.
- Indicador 1.2.2: Proporció en pobresa multidimensional. Menys del 30% dels països estan en camí de reduir-la a la meitat per 2030.
- Indicador 1.3.1: Cobertura de protecció social. El 2023, el 52,4% de la població mundial estava coberta, un augment des del 42,8% el 2015, però 3,8 mil milions segueixen sense protecció.
- Indicador 1.4.2: Drets segurs sobre la terra. Només el 43% dels adults tenen documents legals, amb grans diferències de gènere.
- Indicador 1.5.1: Persones afectades per desastres. Entre 2015 i 2022, les pèrdues econòmiques van superar els 115.000 milions de dòlars anuals.
Per visualitzar-ho millor, mira aquesta taula comparativa de progrés:
| Indicador | Dades 2015 | Dades 2023/2025 | Projecció 2030 |
|---|---|---|---|
| Pobresa extrema (1.1.1) | 10,5% (736 milions) | 9,9% (808 milions) | 7,3% (590 milions) si no hi ha canvis |
| Cobertura social (1.3.1) | 42,8% | 52,4% | Necessita arribar al 100% per als vulnerables |
| Treballadors pobres (relacionat) | 8,4% | 6,9% (244 milions) | Estancat sense inversions |
| Pèrdues per desastres (1.5.3) | 0,3% del PIB | Sense millora | Requereix estratègies de resiliència |
Aquesta taula mostra com el progrés és desigual: guanyem en protecció social, però perdem terreny en pobresa extrema.
Progrés global el 2025-2026: Avenços i reptes
El 2025, el progrés en l’ODS1 ha estat lent. La pandèmia de COVID-19 va revertir tres anys d’avenços, afegint 75-95 milions de persones a la pobresa el 2022. El 2026, les projeccions indiquen que sense accions urgents, 590-700 milions romandran en pobresa extrema per 2030. Però hi ha notícies positives: la cobertura de protecció social ha arribat al 52,4%, cobrint per primer cop la meitat de la població mundial.
https://www.pactomundial.org/ods/1-fin-de-la-pobreza
Avenços clau
En països de renda baixa, la inversió en protecció social necessita 59,6 mil milions de dòlars anuals per cobrir infants. Iniciatives com l’Aliança Global contra la Fam i la Pobresa (lançada el 2024) ajuden països vulnerables. A nivell avançat, aquestes estratègies utilitzen anàlisis de dades massives (big data) per identificar zones de risc i assignar recursos eficientment.
Per exemple, programes com els transferències condicionades (com el Bolsa Família al Brasil) han reduït la pobresa en un 15-20% en regions específiques, utilitzant models economètrics per avaluar impacte.
Reptes principals
Els principals obstacles són les crisis múltiples: climàtiques, econòmiques i geopolítiques. En àrees com l’Àfrica subsahariana, només el 9,7% té cobertura social, sense millores des de 2015. A nivell avançat, els models de simulació mostren que sense creixement inclusiu, la desigualtat augmentarà, amb les dones i infants més afectats. El 2025, el 8,2% de dones podrien romandre en pobresa extrema si no s’accelera el progrés.
Aquí una llista de reptes comuns:
- Falta de recursos: Països en desenvolupament necessiten més ajut oficial al desenvolupament (AOD).
- Desastres naturals: Pèrdues de 115.000 milions anuals, concentrades en zones pobres.
- Exclusió de gènere: Només el 24% de dones tenen documents de terra.
- Infants desprotegits: 1,4 mil milions sense beneficis.
Per maximitzar la resiliència, els experts recomanen marcs com el Sendai per a la reducció de riscos de desastres, integrant dades geoespacials per predir impactes.
Com funciona a nivell avançat: Metodologies i estratègies
Per entendre com funciona l’ODS1 profundament, cal mirar les metodologies. La línia de pobresa es calcula amb el PPP, que ajusta divises per comparar poders de compra. Per exemple, 2,15 dòlars als EUA no equivalen al mateix que a l’Índia; el PPP corregeix això utilitzant equacions com: Preu ajustat = Preu local / Taxa PPP.
L’IPM, desenvolupat per l’ONU i Oxford, assigna pesos: salut (1/3), educació (1/3), estàndard de vida (1/3). Si una llar falla en ≥33% dels indicadors ponderats, és pobra. Aquest mètode avançat permet polítiques dirigides, com programes d’educació en zones amb alt IPM.
En el 2025-2026, estratègies com la transformació digital ajuden: apps per transferències directes redueixen corrupció i arriben a 100 milions més. Però cal inversió: 98,1 mil milions per països de renda mitjana-alta per cobrir infants.
Exemples reals
- Àsia: Reducció del 8,4% al 6,9% en treballadors pobres gràcies a creixement econòmic.
- Àfrica: Estancament en cobertura social, necessitant aliances globals.
Conclusions i com pots ajudar
El progrés en l’ODS1 el 2025-2026 és mixt: avenços en protecció social, però retrocessos en pobresa extrema. Sense accions urgents, el somni del 2030 s’allunya. Però tu pots contribuir: suporta ONG, vota per polítiques inclusives o participa en campanyes locals.
Recorda l’obertura: aquell món sense pobresa és possible si actuem ara. Què faries tu per canviar les xifres?